“Can Gil”

En aquest immoble hi va haver, durant molts anys, la botiga de queviures dels germans Gil i Amadeu Rodas. Era molt més que un establiment: era un espai de treball, de trobada i de vida quotidiana. Allà mateix mataven el porc i elaboraven artesanalment els seus propis embotits i altres productes, seguint una tradició familiar que formava part del dia a dia del poble.

Amb el pas dels anys, en Gil va continuar al capdavant del negoci de queviures, mentre que el seu germà Amadeu hi va regentar una impremta. Més endavant, el fill de l’Amadeu, en Gil Rodas, va prendre el relleu del negoci familiar i el va mantenir viu fins l’any 2009, quan la botiga va tancar definitivament les portes.

Amb el temps, l’espai de la botiga de queviures va anar canviant i acollint diferents activitats comercials. Hi va haver Can Rodellas, que també es dedicava a la venda de queviures, i més endavant Can Portabella, una drogueria. Finalment, també aquests negocis van desaparèixer i l’edifici va quedar a l’espera d’una nova etapa.

Actualment, l’immoble viu una transformació amb una reforma integral que en renovarà l’estructura i els habitatges. Però, més enllà de les obres i dels canvis, les parets d’aquest edifici encara guarden una part de la història de la gent que hi va treballar i hi va viure.

La família Gil, a través de la seva impremta, va deixar també un llegat de gran valor als arxius de l’Ajuntament: programes de Festa Major, cartells, recordatoris de comunió i molts altres documents que, amb el pas dels anys, s’han convertit en testimonis d’una època.

Són papers que, potser aparentment senzills, expliquen molt més del que sembla. Parlen de festes, de famílies, d’infàncies, de celebracions i de moments compartits. Formen part de la memòria col·lectiva i desperten els records de moltes persones que, en reconèixer un nom, una imatge o una data, poden tornar per un instant a un temps viscut.

Perquè els edificis canvien, els negocis tanquen i les generacions passen, però la memòria roman. I en aquest immoble, entre les seves parets i els documents que la família Rodas va deixar al poble, encara hi perdura una part d’aquella història.

Agost-26