Residència assistida municipal

 L’Ajuntament de Sant Quirze de Besora és titular de dos serveis situats al carrer Patis número 20, ambdós serveis figuren inscrits al Registre d’Entitats, Serveis i Establiments Socials (RESES) amb les dades següents: 

El 1981 es posa en marxa la reforma de locals de la casa de les monges (cedits per la família Esquerrà-Guixà), que constituirà el “Casal d’Avis” inaugurat pel president Jordi Pujol el 1982. Durnat els dos primers anys funcionà bàsicament com a esplai per a l’anomenada «tercera edat» però el 1984 se signà un conveni amb l’Obra de Maria, de Calella, per prestar-hi serveis de casal complet que el 1989, amb les noves obres de remodelació, acollia ja 32 persones. Obra de Maria prestà el servei fins al 2009 que comunica la seva intenció de no mantenir el servei. En aquell any es fa una licitació pública que guanya l’empresa “La Llar del Bisaura” amb CIF B63840458, que presta el servei durant 14 anys amb un contracte per a la gestió integral. L’any 2023 el consistori municipal decideix no executar la pròrroga del contracte de la residència i es comença a treballar amb un canvi de gestió, apostant per la modalitat de gestió directa mitjançant encàrrec de gestió a SUMAR, que és un model jurídic i de gestió adequat per a la gestió de la Residència Assistida Municipal de Sant Quirze de Besora, garantint la prestació a la persones i famílies amb més necessitat, i mantenint el paper central de l’ Ajuntament de Sant Quirze de Besora com a responsable de l’acció social en el compliment de les seves competències i amb una metodología que posi al centre de la intervenció a l’usuari. 

L'antic hospital de Sant Quirze de Besora va ser bastit al llarg del 1600 com a hospital gremial fundada per la confraria de Sant Sebastià i destinat a acollir els pobres i malalts. Segons sembla aquesta institució va ser finançada amb béns del poble i segons sembla el 1774 va ser reformat per la mateixa entitat Era una entitat vinculada a l'estament eclesiàstic però que es finançava pel gremi dels paraires. Segons Joan Serrallonga (Serrallonga, ob. cit. p-59) i en motiu de les guerres carlines protagonitzades pel general Jaume Carbó el 1838 contra el baró de Meer  (Isabelí) consta que destruïren el vell hospital de dalt la vila que segons esmenta havia mantingut secularment el gremi i també patí detsrosses l'església del castell que junt amb la rectoria foren incendiades. Amb la desamortització de Madoz de 1855 es van perdre alguns béns de l'església com ara algunes de les propietats urbanes de Sant Sebastià com seria el cas de l'hospital. Aquest fet comportà que els bens eclesiàstics es subhastessin i la vella casa gremial de sant Sebastià fos adquirida pel municipi, de la mateixa manera que també ho va ser l'antic hospital cap a l'any 1884. Aquest darrer però continuava essent administrat per la parròquia. Aquest fet també va comportar que el 1860 en temps del rector Sebastià Rovira i Rovira i segons ens esmenta Serrallonga (Serrallonga, Joan (1998). Ob. cit p-80) s'utilitzés com a escola i s'edifiqués tota una ala a l'antic hospital gremial. Les obres van prosseguir l'any següent quant es va construir tota l'ala de tramuntana annexa a l'antiga i sobresortint de l'àmbit de l'antic jardí. Aquestes obres, però va quedar aturades degut a la mort sobtada del rector que va provocar que fossin les famílies Escarrà-Guixà  en contacte amb els marmessors i germans del rector traspassat els qui finalitzaren les obres. A partir d'aquest moment i segons la documentació dels arxius de governació ja mai més exercirà com a hospital sinó mes aviat com a escola, que de fet serà incompleta ja que només serà de nens. S'haurà d'esperar un bon temps fins que s'incorporin les nenes. Des d'aleshores l'edifici a mans ja sempre municipals ha anat tenint diversos usos i finalitats fins a la més recent datada de 1980 que ha recuperat l'essència del seu origen d'acollir pobres i malalts, en aquest cas com a residència d'avis.