Reversió de la Central Hidroelèctrica de Can Trinxet des del 31 de juliol
Diumenge, 4 d’agost de 2024
Divendres l'ajuntament va poder visitar la central de Can Trinxet, que el passat 31 de juliol es va dur a terme la reversió de la gestió de la central hidroelèctrica. Aquesta fita representa un canvi transcendent en la gestió de les centrals hidroelèctriques a Catalunya, ja que és la primera vegada que una instal·lació d'aquest tipus torna a mans públiques, concretament de la Generalitat de Catalunya, a través de l’empresa pública L’Energètica.
L'Honorable conseller d'Acció Climàtica, Sr. David Mascort, va visitar Sant Quirze de Besora el passat 17 de juliol per anunciar aquest important esdeveniment. Acompanyat per la secretària general d'Acció Climàtica, Sra. Anna Barnadas, la gerent de l'Agència Catalana de l'Aigua, Mar León, i el president de L’Energètica, Sr. Ferran Civit, van ser rebuts per l'alcalde, David Solà, i els regidors Arnau Bosch, Cristina Oteisa i Laia Solsona. La jornada va incloure una recepció a l'ajuntament, on Mascort va signar el llibre d'honor, seguida d'una roda de premsa a la vora del Ter.
La gestió pública de Can Trinxet simbolitza un canvi de paradigma en l'administració dels recursos energètics de Catalunya. Aquesta acció no només promou l’ús d’energia renovable, sinó que assegura una gestió més justa i participativa dels recursos naturals, garantint que un bé públic com l’aigua no sigui explotat per interessos privats.
Trajectòria de la reversió
El camí cap a la reversió va començar fa cinc anys durant la campanya electoral de les eleccions municipals del 26 de maig. El partit Som Poble, que es presentava per primera vegada, va establir com a objectiu treballar perquè aquesta concessió fos municipal. Després de formar un govern compartit amb Esquerra Republicana de Catalunya, es van impulsar esforços des de la regidoria de Medi Ambient per fer possible la reversió. Això va incloure recerca documental, reunions amb diversos departaments i iniciatives com debats, documentals, recollida de signatures i mocions. La col·laboració amb la Generalitat i el suport del parlament van ser fonamentals per assolir l'objectiu de la gestió pública de la minicentral.
Durant la seva intervenció, l'alcalde David Solà va expressar el seu agraïment a tots els que han contribuït a fer realitat aquesta reversió: "Hem de ser justos i agrair a tots els companys de Som Poble per fer-ho possible, especialment a Joan Mena, Arnau Bosch i Jordi Rando, que van començar a estudiar aquest tema. També agraïm als veïns i veïnes que van creure en nosaltres i ens van donar suport en les reivindicacions, així com a Josep Plasència, els companys de la xarxa de sobirania energètica i Núria Sauquillo. Finalment, reconeixem l'esforç dels diputats de la CUP, Natàlia Sánchez, Pau Juvillà i Dani Cornellà, en les negociacions al parlament."
Beneficis de la gestió pública
Tot i que la municipalització era l'opció preferida, la creació de L’Energètica s'ha rebut com un pas important cap a la gestió pública de les infraestructures energètiques. La central hidroelèctrica de Can Trinxet, amb dues turbines que generen una potència combinada de 660 kilowatts i una producció anual estimada de 1.600 megawatts hora, utilitzarà aquesta energia renovable per a infraestructures de l'ACA. Això contribuirà a garantir energia neta i a gestionar de manera més eficient els recursos hídrics.
Després de la reversió de Can Trinxet, la Generalitat planeja recuperar altres concessions hidroelèctriques, com les centrals de la Cúbia a Ripoll i la de Vilana a Bescanó. Aquestes accions s'emmarquen en una estratègia més àmplia per augmentar la producció d'energia renovable i reduir la dependència d'operadors privats. L’Energètica ja gestiona altres fonts de producció d'energia renovable i preveu augmentar la capacitat de generació d’energia fotovoltaica.
El conseller Mascort va destacar que la reversió de Can Trinxet marca un precedent per a futures concessions hidroelèctriques, promovent la idea de posar l’energia en mans dels ciutadans i allunyant-la dels oligopolis. Aquesta acció és part d’una estratègia per millorar la sostenibilitat i la gestió dels recursos energètics i hídrics a Catalunya.